• Refugis Antiaeris
    38.8984785,-0.4523607
    Valencia
    962250066
Refugis Antiaeris de la Guerra Civil

LOCALITZACIÓ

La població de La Pobla del Duc es troba centrada en l'interior del triangle format per les ciutats de Gandia, Ontinyent i Xàtiva.

A  l.S.O. de La Pobla, en el denominat Pla de Missena, entre els barrancs de Xara i Missena, es troba, en desigual estat de conservació, un dels aeròdroms militars construïts durant la Guerra Civil (1936-1939) a la Comunitat Valenciana.

 

ESTRUCTURA

L'aeròdrom consta de dos pistes d'aterratge de vol, així com edificacions de Comandament, Servici i refugis antiaeris per a les dotacions.

 

CONSTRUCCIÓ

A pesar de l'absència de documents, a través de fonts orals s'ha pogut constatar que en la primavera de 1938 es van mobilitzar diverses quintes en uns quants pobles de la Vall d'Albaida per a la construcció de l'aeròdrom i dels servicis auxiliars. Segons pareix, les seues pistes mai van arribar a ser utilitzades ni tampoc completat el projecte.

 

FINALITAT MILITAR

Diversos factors van col·laborar en 1938 a introduir a la comarca de la Vall d'Albaida dins dels objectius militars de l'exèrcit de Franco, com es pot comprovar en els informes del contraespionatge:

El desenvolupament i establiment d'una important indústria bèl·lica a Alcoi, Albaida, Bocairent i Ontinyent.

El trasllat del CRIM núm. 11 (Centre de Recuperació i Intendència Militar) a Albaida i el desplegament d'uns 25.000 efectius per la comarca.

Els bombardejos continuats de l'aviació italiana contra els ports marítims pròxims com Dénia o Gandia, llocs d'exportació i importació de matèries primeres, taronges i armament.

La necessitat per part de l'Exèrcit de la República de dispersar els seus mitjans aeris com a conseqüència de la pèrdua de l'espai aeri.

L'aeròdrom s'emmarca entre els espais construïts per a reforçar la defensa de les costes, bombardejades amb profusió. Possiblement l'aeròdrom va complementar a finals de la guerra la defensa de la Posició “Yuste” (Petrer), lloc a on es refugi el govern Negrín entre del 25 de febrer i el 6 de març de 1939.

Ocupat l'aeròdrom per les tropes de Franco a l'abril de 1939, es va avaluar els avantatges de finalitzar la seua construcció i, per tant, el seu manteniment. L'informe elaborat per l'Exèrcit de l'Aire va desestimar la continuació de les obres i el conjunt va ser abandonat.

 

CONTEXT HISTÒRIC

L'any 1938 s'inicia amb la presa de Terol, contínua amb l'ofensiva de primavera (Batalla d'Aragó) que va acabar amb la ruptura del front el 16 d'abril en les costes mediterrànies de Castelló, dividint així el territori republicà. Esta derrota provocaria en la zona de la República la “crisi d'abril” i la formació del segon govern de Juan Negrín, que publicaria els “Tretze Punts”, base per a unes hipotètiques futures negociacions de pau.

A continuació les tropes de Franco i les seues aliades italianes van iniciar la Batalla de Llevant amb la finalitat de prendre València. Detingudes en la Línia XYZ (Serres de Viver i Espadà), resistència que va afavorir l'organització de l'Exèrcit de l'Ebre, destinat a passar el riu per a donar inici a la Batalla de l'Ebre, últim gran enfrontament armat de la guerra. La superioritat aèria va condicionar el seu resultat final, que acabaria amb la retirada republicana i la posterior conquista de Catalunya al febrer de 1939.

Encara que els bombardejos aeris i marítims contra les costes valencianes s'havien iniciat en 1937, des de 1938 se van anar fent més nombrosos i destructors, arribant afectar ciutats de l'interior com Alcoi. Els avions italians utilitzaven la seua base de Mallorca per a llançar destructives incursions.

Des del colp d'Estat del coronel Segimon Casat contra el govern de Negrín a principis de març de 1939 la guerra estava pràcticament finalitzada i perduda per a la República. Entre el 30 i el 31 de març de 1939 els exèrcits de Franco ocupaven sense resistència les comarques valencianes. La guerra havia acabat.

 

L'AERÒDROM DE MISSENA

Si bé en la Vall d'Albaida es va construir un altre aeròdrom en Fontanars dels Alforins, el de Missena presenta un òptim estat de conservació, amb la totalitat d'elements passius de defensa.

L'aeròdrom de Missena va ser una obra de considerables proporcions i pressupost que va emprar entorn d'un miler de treballadors que van elevar i van aplanar El Camí Real de Gandia o “Camí de Montaverner” per a la construcció de dos pistes, van edificar una vivenda per a Post de Comandament coneguda com la “Casa del Coroner”, dos refugis antiaeris i van condicionar la Casa Alta per a ser empleada com a vivenda de les esquadrilles de pilots i les tropes de suport.

Gràcies a la documentació facilitada per l'Arxiu Històric de l'Exèrcit de l'Aire, extreta de dades elaborades pel Cos d'Exèrcit Túria i per un presoner evadit de l'Exèrcit republicà, coneixem que les dos pistes d'aterratge havien de mesurar 1.100 m. i 1.300 m., respectivament; dos refugis antiaeris dels nou elementals projectats, la seua situació geogràfica i la distància de les principals nuclis de població. També informa sobre la carència de llocs d'observació, d'elements de ràdio i l'existència d'una centraleta telefònica.

Respecte als mitjans de defensa passiva, incidix en l'existència de dos grans refugis situats un en la Casa Alta, amb capacitat per a 70 persones i una altra al Sud del camp, amb capacitat per a 40 persones.

Estos refugis, de construcció semblant a què es conserven en “Toro”, estaven destinats a la protecció contra atacs aeris, amb revestiment de rajola i morter i amb dos boques d'entrada.

 

 

Text: Antonio Calzado Aldaria

Tarifes:

- Grups de 15 persones: 40 euros
- Preu per adult: 4 euros
- Preu per xiquet: 3 euros
- Descomptes especials: 2 euros per cada 35 persones
- Personal docent: gratis

Formulari de cerca

Dl Dm Dc Dj Dv Ds Dg
 
 
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30