La Pobla del Duc

Una remor penetrant de trabucs,
una ducal memòria que vol
com un passat, unes dolgudes honres, 
corcs de cristal que ballen més i més,
per espés vi, per fulloses enrònies,
camins de carro, fanalet encés,
acabaments, orgasme de la flor,
per flor i flor, ensumada llegenda,
com per trabucs i florida collita,

i als peus del llit les volvetes d’espígol
que crema lent i penetrant damunt
les quatre brases, ramejada l’aigua
dels quatre grans, oh murs de sang i fang.

 

Vicent Andrés Estellés